La majoria de les sol·licituds s’han rebut des de l’Atenció Primària, fet que demostra l’important paper dels professionals sanitaris en l’acompanyament del pacient i del seu entorn.
El Departament de Salut ha valorat avui positivament el desplegament del primer any de la Llei de l’Eutanàsia a Catalunya. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha explicat que va ser un dels primers reptes que va afrontar quan va arribar a la conselleria, ha subratllat la “molt bona resposta que el sistema ha donat al desplegament” i ha assenyalat que “l’eutanàsia és un pas endavant en una societat catalana que té una llarga tradició de respectar el dret a morir dignament”.
El conseller Argimon ha fet avui balanç del primer any de l’entrada en vigor de la Llei, el passat 25 de juny de 2021, en una roda de premsa acompanyat de la secretària general del Departament, Meritxell Masó; de la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, i del president de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), Albert Tuca.
Durant la roda de premsa, la secretària general del Departament s’ha expressat en la mateixa línia que el conseller. Meritxell Masó ha remarcat que “el bon desplegament ha estat possible gràcies a la implicació dels professionals sanitaris, així com a les persones que s’han acollit a la prestació i als seus familiars”.
Masó ha detallat que, des del passat 25 de juny de 2021, la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya ha rebut 137 peticions d’eutanàsia, 81 de les quals des de l’atenció primària; 45 des de centres hospitalaris; 6 des de centres d’atenció intermèdia, 4 des de centres pal·liatius privats i 1 des d’un centre de salut mental d’adults. En aquest sentit, ha posat en valor que una bona part de les sol·licituds s’hagin rebut des de l’atenció primària perquè demostra “l’important paper dels seus professionals també en l’acompanyament a la persona i el seu entorn en la presa de decisions tant importants com suposa la prestació de l’ajuda a morir”.
De les 137 sol·licituds d’eutanàsia, de moment se n’han aprovat 78; n’hi ha 18 més en curs, se n’han denegat 8; revocat 5 (la persona ha decidit retirar la sol·licitud) i un total de 28 no han arribat a produir-se per defunció del pacient abans de l’eutanàsia.
De les 78 sol·licituds aprovades, s’ha practicat l’eutanàsia a 60 pacients. Hi ha 5 sol·licituds aprovades pendents de realitzar, 4 d’ajornades i 9 que no han arribat a produir-se per defunció abans de l’eutanàsia.
La majoria de sol·licituds corresponen a pacients amb malalties neurològiques (neurodegeneratives, demències i parèsies); oncològiques i multimorbiditat. De mitjana, les sol·licituds han tingut un temps de resolució de 47 dies.
Desplegament de la Llei a Catalunya
El primer pas per a desplegar la Llei a Catalunya va ser el juny del 2021 amb l’aprovació per part del Govern d’un decret llei per crear, per un costat, la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya CGAC), i, per l’altre, un Registre de professionals sanitaris objectors de consciència a realitzar l’ajuda per morir.
La CGAC és l’òrgan encarregat de valorar el compliment dels requisits legals i mèdics per obtenir la prestació de l’ajuda per morir. També exerceix com a òrgan consultiu davant de qualsevol qüestió relativa a l’aplicació o efectivitat del dret a la prestació d’ajuda per morir, juntament amb altres òrgans d’expertesa.
A banda del CGAC, el desplegament de la Llei a Catalunya ha comportat també la creació de l’Oficina PRAM (Prestació d’ajuda a morir) que dona suport als diferents professionals implicats, metges i referents, així com també a la mateixa CGAC.
Paral·lelament, s’ha activitat la Plataforma PRAM per un registre correcte dels procediments i s’ha creat una xarxa de referents distribuïda per tot el territori per donar suport als professionals que reben les sol·licituds. També reben suport dels més de 60 comitès d’ètica assistencials distribuïts per Catalunya. D’altra banda, s’han elaborat protocols d’actuació, d’objecció de consciència, de prescripció farmacèutica i de consentiment. Un altre dels punts clau i important del desplegament és també el de la formació als professionals implicats en el procés per tal d’acompanyar-los i assessorar-los.
Objectors de consciència
L’aplicació de la Llei a Catalunya també va comportar la creació del Registre de Professionals amb objecció de consciència i la seva custòdia amb el màxim respecte a la protecció de dades. A dia d’avui, consten en aquest registre 167 professionals, un 0,15% del total. La majoria d’objectors (144) són personal mèdic mentre que la resta són 20 infermers i infermeres, 2 psicòlegs clínics i 1 farmacèutic.
El procés de sol·licitud
El requisit per sol·licitar l’eutanàsia és patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment greu, crònic i impossibilitant, amb patiment insuportable, certificat pel personal facultatiu responsable. La prestació d’eutanàsia es pot dur a terme al centre de salut o al domicili de la persona.
El procediment de sol·licitud s’inicia quan la persona demana l’ajuda a morir a un professional de la salut, que ha de signar-li el consentiment informat. El sistema de salut informa per escrit a la persona sol·licitant de les alternatives existents. El procés de sol·licitud s’acaba amb la resolució definitiva i favorable de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.
El seu president, Albert Tuca, ha subratllat que “totes les persones en les condicions que estableix la llei han pogut fer efectiu el seu dret a la sol·licitud d’ajuda per morir d’acord amb les seves conviccions personals i autonomia de voluntat”. També ha destacat que “la resposta dels professionals i institucions sanitàries ha estat excel·lent”.
Document de voluntats anticipades
L’any passat es van registrar a Catalunya 8.639 documents de voluntats anticipades (DVA). Amb aquest document, les persones deixen per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments mèdics que desitgen rebre si una malaltia física o psíquica els impedeix expressar la seva voluntat.
Aquest registre es va iniciar l’any 2002 i fins al juny de 2022 s’han registrat 123.534 documents, tot i que des del 2018, se n’han registrat 39.476, que representen gairebé una tercera part de tots els documents del RVA.
La directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, atribueix aquest augment a “una major conscienciació de la ciutadania envers a aquest document; a la necessitat de deixar per escrit com una persona voldria tenir el seu final de vida”. També ha remarcat que tots els ciutadans que demanin la prestació d’eutanàsia tenen el mateix dret a manifestar i ser donants d’òrgans, amb les mateixes condicions que qualsevol altre ciutadà. L’únic requeriment a tenir en compte és que la prestació s’ha de dur a terme a l’àmbit hospitalari.
Més informació sobre a Canal Salut:
Eutanàsia: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/etapes-de-la-vida/final-vida/eutanasia/
Voluntants anticipades: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/voluntats-anticipades/
